Guillem Turró.
Guanyador ex aequo del XXII Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic 2011
L’esport té moltes cares. Les més conegudes són la competitivitat, l’esperit de superació, voler mantenir-se en forma… però n’existeix una de menys coneguda: la humanista. Per suplir aquesta mancança, el filòsof i professor Guillem Turró ha escrit l’obra "Pedagogia, esport i valors (Una mirada humanista)". (ENTREVISTA COMPLETA)
Què ens pot ensenyar l’esport?
Moltes coses bones. Destacaria la nòmina de valors que tracto en l’assaig. Valors com la perseverança, la disciplina, la cooperació, la valentia o la jovialitat poder ser transmesos a través de les praxis esportives.
Quins valors hauríem d’aplicar quan practiquem un esport?
Són molts els valors que esmento. Però la llista es podria ampliar amb alguns més (altres autors ho han fet). En qualsevol cas, ha de quedar clar que sempre que parlem de valors ens referim a instàncies humanitzadores. Això significa que el bon esport és aquell que es troba al servei d’aquests valors.
Juguem per guanyar?
Considero que l’esport és bidimensional: és competitiu però alhora lúdic. Hem d’intentar guanyar (del contrari seríem uns mals esportistes) però no hem d’oblidar que en tot moment estem jugant i que un bon jugador és aquell que s’até al fair play. Ensenyar a saber guanyar i saber perdre ha de ser un dels principals objectius de tot entrenador, monitor o educador físic.
Què implica saber perdre?
Saber perdre és una de les millors lliçons que ens pot oferir l’esport. Acceptar els revessos de la vida, assumir els fracassos i les frustracions sense perdre l’esperança és quelcom de molt valuós de cara a continuar avançant en el nostre camí personal.
A les barriades de pocs recursos econòmics s’hi veuen sovint nens xutant una pilota. Què aporta l’esport a aquella canalla?
Una oportunitat de canalitzar unes energies que mal dirigides podrien arruïnar-los les vides. Un mitjà per conèixer-se individualment i col·lectivament. Una manera de desplegar el millor de si mateixos. Però esperem que l’esport -principalment el futbol- no hi actuï com un nou opi del poble.
A la gran majoria de nosaltres ens enlluernen les grans figures de l’esport, com en Leo Messi. És un error voler arribar a ser com ells?
És un fatal error en el que cauen molts pares i mares de casa nostra. Hem d’aspirar a gaudir amb l’esport, a fer-ne una diversió constructiva i sana, a convertir-nos en esportistes amateurs (paraula que originàriament significa “aquell que estima”).
Esport individual o en equip?
Els dos són interessants des d’un punt de vista formatiu. Evidentment les seves valències educatives diferiran. No és el mateix fer judo o ciclisme que jugar a bàsquet o a handbol.
Com podem mantenir en forma la ment?
Fent-la servir, exercitant-la, activant-la en ocupacions constructives. I una bona manera de fer-ho és practicant esport. Una part del llibre l’he anat gestant mentre recorria metres i metres de la piscina del gimnàs. No hi pot haver una ment sana sense un cos sa.
Papers 4.0 Número 15, Gener 2012
Butlletí de les Institucions Educatives de l'Escola Pia de Catalunya
Guanyador ex aequo del XXII Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic 2011
L’esport té moltes cares. Les més conegudes són la competitivitat, l’esperit de superació, voler mantenir-se en forma… però n’existeix una de menys coneguda: la humanista. Per suplir aquesta mancança, el filòsof i professor Guillem Turró ha escrit l’obra "Pedagogia, esport i valors (Una mirada humanista)". (ENTREVISTA COMPLETA)
Què ens pot ensenyar l’esport?
Moltes coses bones. Destacaria la nòmina de valors que tracto en l’assaig. Valors com la perseverança, la disciplina, la cooperació, la valentia o la jovialitat poder ser transmesos a través de les praxis esportives.
Quins valors hauríem d’aplicar quan practiquem un esport?
Són molts els valors que esmento. Però la llista es podria ampliar amb alguns més (altres autors ho han fet). En qualsevol cas, ha de quedar clar que sempre que parlem de valors ens referim a instàncies humanitzadores. Això significa que el bon esport és aquell que es troba al servei d’aquests valors.
Juguem per guanyar?
Considero que l’esport és bidimensional: és competitiu però alhora lúdic. Hem d’intentar guanyar (del contrari seríem uns mals esportistes) però no hem d’oblidar que en tot moment estem jugant i que un bon jugador és aquell que s’até al fair play. Ensenyar a saber guanyar i saber perdre ha de ser un dels principals objectius de tot entrenador, monitor o educador físic.
Què implica saber perdre?
Saber perdre és una de les millors lliçons que ens pot oferir l’esport. Acceptar els revessos de la vida, assumir els fracassos i les frustracions sense perdre l’esperança és quelcom de molt valuós de cara a continuar avançant en el nostre camí personal.
A les barriades de pocs recursos econòmics s’hi veuen sovint nens xutant una pilota. Què aporta l’esport a aquella canalla?
Una oportunitat de canalitzar unes energies que mal dirigides podrien arruïnar-los les vides. Un mitjà per conèixer-se individualment i col·lectivament. Una manera de desplegar el millor de si mateixos. Però esperem que l’esport -principalment el futbol- no hi actuï com un nou opi del poble.
A la gran majoria de nosaltres ens enlluernen les grans figures de l’esport, com en Leo Messi. És un error voler arribar a ser com ells?
És un fatal error en el que cauen molts pares i mares de casa nostra. Hem d’aspirar a gaudir amb l’esport, a fer-ne una diversió constructiva i sana, a convertir-nos en esportistes amateurs (paraula que originàriament significa “aquell que estima”).
Esport individual o en equip?
Els dos són interessants des d’un punt de vista formatiu. Evidentment les seves valències educatives diferiran. No és el mateix fer judo o ciclisme que jugar a bàsquet o a handbol.
Com podem mantenir en forma la ment?
Fent-la servir, exercitant-la, activant-la en ocupacions constructives. I una bona manera de fer-ho és practicant esport. Una part del llibre l’he anat gestant mentre recorria metres i metres de la piscina del gimnàs. No hi pot haver una ment sana sense un cos sa.
Papers 4.0 Número 15, Gener 2012
Butlletí de les Institucions Educatives de l'Escola Pia de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada